Coneix sobre l'energia neta
Un país que va posar tota la seva energia durant 40 anys per arribar fins aquí
En aquests 40 anys d'avenços cap a l'estalvi i l'eficiència energètica, que coincideixen amb la creació de l'IDAE, Espanya ha experimentat probablement la transformació social, cultural i econòmica més gran de la seva història. Un període de modernització i creixement que es plasma en la història personal de cada espanyol i que es materialitza en algunes dades que oferim a continuació.
Com era l'economia espanyola el 1984? Situem-nos en el context de l'època: Espanya encara no s'havia incorporat a la Unió Europea (Comunitat Econòmica Europea: aquest era el seu nom llavors), tenia una moneda feble —la pesseta— i sortia d'un període de recessió. Estava començant a emprendre grans reformes estructurals derivades del compromís d'unir-se a Europa.
El 1984, la inflació va arribar a l'11 %; l'atur, al 22 %, i la renda per capita era aproximadament la meitat de l'actual. La riquesa nacional, mesurada en termes de PIB, superava lleugerament els 200.000 milions d'euros, en comparació amb els 1,5 bilions d'avui.
L'any 1984 es van dissenyar plans de reconversió industrial que tenien com a objectiu modernitzar el teixit productiu reduint el pes de la indústria pesant controlada per l'Estat, principalment naval, minera i siderúrgica.
A més, s'iniciava un procés de privatització d'empreses públiques com Telefónica, Tabacalera i SEAT, però també del sector energètic, moltes d’aquestes agrupades al voltant de l'Institut Nacional d'Hidrocarburs (INH).
Aquesta desinversió estatal en el sector energètic va afectar empreses com Endesa, Campsa, Repsol i Enagás, la qual cosa va fer que la generació, distribució i comercialització de petroli, gas i electricitat passés gradualment a mans privades i s'impulsés la competència.
L'any 1984, com hem avançat més amunt, va significar un abans i un després en termes d'eficiència energètica. El 26 de gener es va crear l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE), amb un enfocament tant per a particulars com per a empreses. Ja es parlava llavors de consumir menys energia, però també de buscar fonts alternatives al petroli; fa 40 anys, això podia sonar a ciència-ficció.
Així, es va publicar el 17 de desembre de 1984 la primera gran convocatòria d'ajudes a les empreses a Espanya en matèria d'eficiència i estalvi energètic, amb subvencions que cobrien fins al 40 % del cost de la inversió.
Es va començar a parlar d'auditories energètiques, de recuperar la calor residual, utilitzar residus com a combustibles, substituir derivats del petroli per recursos renovables o impulsar l'autogeneració d'electricitat a través de l'aigua, el sol i el vent: hidràulica, fotovoltaica i eòlica.
Us hem explicat en altres articles els resultats d'aquest esforç conjunt per canviar l'energia del nostre país. Podem dir que tot va començar en un any, el 1984, en què Espanya s'enfrontava a molts reptes i es va conjurar perquè l'energia passés de ser un problema a una oportunitat.
La nova competitivitat energètica gràcies als fons europeus
L'índex de sostenibilitat de la Universitat Yale situa Espanya com el 15è país més sostenible del planeta. Ser sostenible avui dia no és només una obligació imposada pels governs i les entitats supranacionals, sinó una palanca de creixement: els clients i usuaris exigeixen cada vegada més serveis i productes sostenibles.
Els segells verds i les normes ISO internacionals certifiquen el compromís mediambiental de les empreses i les companyies espanyoles se'n surten amb bona nota. Les noves normes internacionals i europees de reporting obliguen ara les empreses a certificar i publicar els seus avenços en matèria de medi ambient, compromís social i bon govern.
Espanya és el tercer país del món en nombre de certificacions energètiques ISO 50001, amb gairebé 5.000 segells atorgats. També s'ha atorgat el segell de gestió ambiental ISO 14001 a més de 31.000 centres de treball, i això situa Espanya en el quart lloc globalment.
Tradicionalment, la competitivitat i la sostenibilitat apareixien com a conceptes antagònics, fins que s'ha imposat l'agenda verda i aquests dos conceptes s'han acabat retroalimentant. Un estudi recent del Pacte Mundial de les Nacions Unides a Espanya va indicar que gairebé el 88 % de les pimes espanyoles seguien una estratègia de sostenibilitat, enfront del 54 % del 2018.
A més, 8 de cada 10 empreses consideren que la sostenibilitat els dona un avantatge respecte a la competència, segons l'informe del Pacte Mundial de l’ONU.
La productivitat continua essent el tema destacat de l'economia espanyola, però hi ha indicadors positius que tenen a veure precisament amb el compromís per la sostenibilitat i la tecnologia. La productivitat energètica a Espanya ha augmentat més d'un 25 % aquest segle, mentre que la productivitat material ha crescut un 120 %. Segons dades oficials, el consum net de materials per part de la indústria s'ha reduït gairebé a la meitat.
En l'última actualització del Pla nacional integrat d'energia i clima (PNIEC), que és com el full de ruta energètic a Espanya, s'assenyala que la integració de les energies renovables i l'augment de l'eficiència energètica es traduiran en costos més baixos per a les llars i les empreses.
Un exemple: les llars espanyoles van destinar el 7,8 % del seu pressupost a l'energia el 2019 i aquest percentatge baixarà al 5,7 % a finals d'aquesta dècada.
Els plans de reindustrialització sostenible dissenyats després dels problemes de subministrament mundials sorgits durant la pandèmia portaran Espanya, segons el PNIEC, a créixer un 3,2 % per sobre de les expectatives i a crear 363.000 llocs de treball des d'ara fins al 2025 i 560.000 fins al 2030. Tot i que beneficiarà tots els sectors econòmics, tindrà un impacte especial en la indústria, l'energia i la construcció.
El PNIEC 2023-2030 s'acaba d'actualitzar, com diem, per tenir en compte l'acceleració verda que s'ha produït en els últims anys i les noves projeccions de creixement econòmic, que impliquen un augment de la demanda energètica.
Amb totes les dades sobre la taula, el nou PNIEC estima que el 2030 haurem reduït els gasos d'efecte hivernacle un 32 %, per sobre del 23 % previst. L'electrificació de l'economia serà del 35 % i el 81 % de l'electricitat consumida a Espanya tindrà origen renovable. L'energia fotovoltaica serà la font d'energia líder a Espanya el 2030, seguida de l'eòlica, amb un fort creixement de l'hidrogen verd.
La independència energètica espanyola passarà del 19 % el 2019 al 50 % el 2030, fet que equival a un estalvi de 86.700 milions d'euros en importacions de combustibles fòssils.
El PNIEC 2023 calcula que per aconseguir tots aquests objectius caldrà mobilitzar una inversió total de 308.000 milions d'euros fins al 2030, dels quals el 82 % seran privats i el 18 %, públics. D'aquesta quantitat, el 37 % es destinarà a les energies renovables; el 28 %, a l'estalvi i l'eficiència; el 17 %, a les xarxes energètiques, i el 17 %, a l'electrificació de l'economia.
Com es canalitzarà aquesta inversió cap a la transició energètica? Els fons europeus han creat una nova col·laboració publicoprivada que està impulsant la descarbonització a gran escala i la reindustrialització sostenible: els projectes estratègics de recuperació i transformació econòmica, coneguts com a PERTE.
Aquests instruments canalitzen prop de 40.000 milions d'euros de fons europeus cap a indústries com l'automòbil elèctric, la microelectrònica i els semiconductors, l'hidrogen verd i les energies renovables. L'objectiu dels dotze PERTE és facilitar la descarbonització i crear una indústria nacional potent en sectors estratègics com la mobilitat elèctrica, la producció renovable i l'emmagatzematge d'energia, i la fabricació de bateries elèctriques i microxips.
Sabies que a l'IDAE hem gestionat més de 10.000 milions d'euros d'aquests fons a través de convocatòries pròpies i a través de les comunitats autònomes? El 91 % d'aquestes inversions ja estan en marxa, fet que ha implicat una enorme tasca de l'Institut, les comunitats autònomes i la indústria espanyola en els darrers 4 anys. Però, ja se n'estan veient els resultats!
L’electrificació de l'economia: la nova revolució industrial
El 30 de septiembre pasado cerraba sus puertas la última central eléctrica de carbón aún en funcionamiento en Reino Unido. La clausura de la planta de Nottinghamshire marcaba así simbólicamente el fin de la Revolución Industrial, nacida en Inglaterra hace dos siglos y medio y que tuvo el carbón como motor tecnológico.
Habrás oído hablar de la descarbonización. Hace referencia al abandono acelerado de los combustibles fósiles en la industria y el transporte y su sustitución por fuentes de energía alternativas y limpias. No solo el carbón: también el gas y el petróleo generan enormes cantidades de CO2 y otras emisiones nocivas tanto en su extracción como en su combustión.
La descarbonización es un proceso calendarizado que pretende alcanzar su cima en 2050 gracias a los planes nacionales y globales para prescindir de los combustibles fósiles y desarrollar las tecnologías que permiten generar energía a partir del agua, la materia orgánica (biomasa), el calor del subsuelo (geotermia), el hidrógeno, el viento y el sol.
La transición verde, fruto de una nueva relación del ser humano con su entorno y de la preocupación por los efectos del cambio climático, ha situado la energía como el gran problema a resolver y la electrificación como la principal solución para llegar a los objetivos de descarbonización marcados de aquí a 2050.
Un informe de EY adelanta que la energía verde será mayoritaria en el mundo para 2038 y representará el 62% del mix energético en 2050. McKinsey, otra consultora, lo eleva al 85%. En el caso europeo, la fuente energética que liderará el cambio será la eólica marina y terrestre. De hecho, la eólica ya fue en España en 2023 la principal fuente de generación de electricidad.
Somos la quinta potencia mundial en eólica y la novena en solar, según la Agencia Internacional de Energías Renovables (IRENA). ¿Pero las energías solar y eólica pueden por sí solas alimentar la industria pesada y el transporte de larga distancia en aviones, buques, camiones y trenes? La respuesta es que no. La llamada industria electro-intensiva y el transporte pesado requieren una solución alternativa. Así es donde emerge el hidrógeno verde.
¿Qué es el hidrógeno renovable o verde, como se le llama popularmente? Es un gas ligero presente en el 75% de la materia del Universo. Las naves espaciales se impulsan desde la Tierra con hidrógeno, debido a su enorme potencia, pero continúan viaje movidas por sus paneles solares. Una muestra más de cómo estas nuevas fuentes de energía son hoy más presente que futuro.
El hidrógeno es una fuente de energía inagotable y se puede producir en cualquier lugar del planeta. Solo se necesita agua y unos electrolizadores que permiten separar el hidrógeno del oxígeno. Para conseguirlo, ese proceso, llamado electrólisis, requería la inyección de ingentes cantidades de gas o carbón. Y por tanto era muy contaminante. Pero gracias a la implantación de las renovables, los electrolizadores pueden funcionar ya con fuentes de energía limpia como la solar y la eólica: así es como ha nacido el hidrógeno verde.
En España hemos apostado por el hidrógeno verde como una alternativa para la industria y el transporte pesado. Tiene la ventaja de que se puede transportar y almacenar -de ahí la construcción del futuro hidroducto H2Med que llevará hidrógeno español al resto de Europa-, pero la estrategia diseñada gracias a los fondos europeos se encamina también a crear Valles de Hidrógeno.
Son polos industriales que abarcan toda la cadena de valor del hidrógeno: producción, distribución, comercialización y consumo final por parte de las empresas y sectores de actividad de esos valles. De ahí que se estén configurando en torno a polos industriales y logísticos ya existentes como Puertollano, Asturias o los puertos de Tarragona y Cartagena, entre otros.
Hidrógeno verde, energía eólica y solar se configuran por tanto como los protagonistas de la transición verde en España y los motores de la ansiada autonomía energética. En IDAE trabajamos desde hace años para canalizar las inversiones públicas y reunir a la industria en torno a esta estrategia de país. Un país de energía inagotable.
