Coneix sobre l'energia neta
Aquells anys d’urani, gas i petroli
Imaginem-nos per un moment que traiem el nas el 1984, l’any en el qual va néixer l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE).
La societat assistia astorada al naixement a Barcelona de la primera nena proveta i, per fi, veia a l’horitzó l’entrada imminent d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea. En temps de canvis socials, el país es modernitzava i vivia una explosió cultural, la manifestació més popular de la qual va ser la movida. Els infants veien La bola de cristal a la televisió i a la ràdio sonava Thriller, de Michael Jackson. Apple fabrica el primer Mac de la història.
En l’àmbit global, els EUA i la Unió Soviètica feien proves atòmiques secretes, i la central de Txernòbil va inaugurar el seu quart reactor nuclear i va anticipar un desastre que canviaria la visió sobre aquesta energia.
El petroli tensava les relacions internacionals i creava pols nous de poder regional. Lluny de qualsevol preocupació ambiental, els petroliers vessaven sovint la càrrega al mar, cosa que originava marees negres, i la indústria produïa sense control ni regulacions. Una fuita en una planta de pesticides a Bhopāl (Índia) matava 20.000 persones l’any 1984.
La paraula sostenibilitat no existia al diccionari. Tampoc es parlava de canvi climàtic ni d’economia circular.
Eren temps d’urani, gas i petroli. Aquest mateix 1984, després d’anys d’obres, entraven en operació les centrals nuclears d’Ascó (Tarragona), Cofrents (València) i Almaraz (Càceres). El nostre país havia aprovat un any abans la moratòria nuclear: suspendre la construcció de noves plantes nuclears i mantenir només les existents, o les que estiguessin a punt d’inaugurar-se, fins a la fi de la seva vida útil.
El país depenia energèticament de l'exterior: Espanya importava llavors més de 36 milions de tones de petroli per a consum intern, a més del que compraven les refineries per produir-ne derivats —gasolina, gasoil, parafina o querosè— per a l’exportació. Mèxic, l’Iran i l’Aràbia Saudita eren els nostres subministradors principals.
L’or negre proporcionava el 52 % de l’energia primària que consumíem. El 26 % provenia del carbó; el 10 %, de l'energia hidroelèctrica; el 9 %, de la nuclear, i el 3 %, del gas. Avui, el petroli representa el 45 % de l’energia primària i el gas, el 20 %, però ja emergeixen les renovables com a tercera font d’energia, amb un 16 % de quota. El carbó, per contra, ja representa menys del 3 % del mix energètic nacional.
L’any 1984 va marcar un abans i un després en la ruta de la sostenibilitat i les energies netes a Espanya. La ciutadania i les empreses llavors no ho sabien, però estaven fent aflorar una nova era. Quin és el balanç després de quatre dècades de transformacions? Menys emissions, més autonomia estratègica i encara molt camí per recórrer.
Líders mundials en autoconsum solar
Espanya és un país de sol. Espanya ho tenia tot per ser una potència mundial en energia solar fotovoltaica quan aquesta tecnologia va començar a estendre's a principis del segle xxi. Ho hem aconseguit?
Ja som al top 10 mundial i som el segon país europeu en potència instal·lada, només darrere d’Alemanya. El creixement ha estat exponencial des de la derogació el 2018 de l’anomenat “impost al sol”, que gravava l’autoconsum a Espanya.
Des de llavors la regulació s’ha encaminat a facilitar els tràmits administratius, a permetre la comercialització dels excedents no consumits per l’usuari i a accelerar la instal·lació de panells tant a les anomenades plantes solars com als teulats de les cases amb una estratègia d’Estat que es plasma al Pla nacional integrat d’energia i clima 2023-2030 (PNIEC).
El nou marc regulador ha anat en paral·lel amb la creació d’un teixit industrial propi relacionat amb el boom de les renovables i un sistema d’ajudes directes i bonificacions fiscals a la instal·lació de panells solars, que es va materialitzar a partir de 2021 amb l'arribada dels fons Next Generation EU. També s’ha facilitat —amb línies d’ajudes de l’IDAE— la creació de comunitats energètiques i d’oficines de transformació comunitària (OTC) per guiar la ciutadania en les noves vies d’autoconsum col·lectiu.
Tot aquest ecosistema ha permès que Espanya sigui avui la novena potencia solar al món, en un rànquing que lideren la Xina, els Estats Units i el Japó. Només el 2023 el nostre país va instal·lar 5.594 MW d’energia solar, per sumar una capacitat de 28.666 MW l’octubre del 2024. La solar fotovoltaica ja és el 20 % de la producció elèctrica a Espanya, segons el monitoratge que en fa Red Eléctrica.
Són xifres que mesuren només la producció de les plantes solars a terra: les que veieu des de la carretera quan viatgeu per Espanya. Tanmateix, aquestes estadístiques no inclouen la producció dels panells solars instal·lats a centenars de milers de teulats i terrats.
Quants habitatges i empreses ja gaudeixen de l’autoconsum solar? Fins ara era una xifra difícil d’auditar, ja que Red Eléctrica no registra l'autogeneració.
Però la Taula de Diàleg de l’Autoconsum, que reuneix Red Eléctrica, energètiques, consumidors, comunitats autònomes, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), ha aconseguit posar xifres a l’autoconsum: a Espanya ja hi ha 528.773 instal·lacions solars, amb una capacitat total de producció de 3,88 GW.
El país del sol, del vent i de l’aigua
Renovables vs. no renovables.
Les no renovables exploten recursos naturals finits del nostre planeta i provoquen un gran impacte en el clima, el medi ambient, els ecosistemes i la salut humana, tant en l’extracció com en el consum. Són els combustibles fòssils.
Les energies renovables produeixen energia aprofitant d’una manera natural els recursos que ens ofereix el planeta, sense generar emissions nocives. Són les que exploten la força de l’aigua, del sol i del vent.
Espanya no és rica en jaciments de petroli i gas. Sempre ha hagut d’importar aquests recursos. Els nostres pous van arribar a rècords de producció als anys vuitanta del segle passat. El 1984 es van extreure 2,3 milions de tones de cru —la major part, a davant del delta de l’Ebre—, que a penes cobrien una mínima part del consum.
Avui, Espanya ja no extreu petroli i ha optat per les energies renovables: eòlica, solar i hidràulica en l’última dècada. A aquests vectors, s’hi acaba d'afegir l’hidrogen verd, gràcies al desenvolupament d’una tecnologia que separa la molècula d’hidrogen de l’aigua fent servir energies renovables en aquest procés d’electròlisi.
La varietat orogràfica d’Espanya s’ha convertit en una aliada de les renovables. Disposem de 2.500 hores de sol a l’any, més del doble que al centre i nord d’Europa, i tenim emplaçaments únics per instal·lar-hi aerogeneradors.
Com l’IDAE, l’eòlica també compleix 40 anys a Espanya. El primer parc d’aerogeneradors es va instal·lar a Garriguella (Girona). Des de llavors els molins han anat poblant el territori espanyol fins a assolir una potència instal·lada de 31.617 MW (dades de l'octubre del 2024) gràcies als 22.000 aerogeneradors repartits per tota la geografia nacional.
De l’autoconsum solar, ja n’hem parlat en un altre article, amb 28.666 MW instal·lats. I, què passa amb l’aigua? Disposem d’una potència instal·lada de 17.102 MW a les centrals hidroelèctriques. Si tota la potència instal·lada suma 128.000 MW a Espanya, ja s’observa que les renovables representen més del 60 %.
És el que reflecteix diàriament el monitoratge de Red Eléctrica. El 2023, la generació a partir d’energies renovables ja va ser de més del 50 % del mix elèctric espanyol per primer cop en la història. I al llarg de 2024 s’han produït rècords de producció solar, com els quatre mesos consecutius —de maig a agost— en els quals la fotovoltaica es va convertir en la font d’energia elèctrica principal a Espanya.
El sol, el vent i l’aigua ens han fet més autònoms energèticament, milloren la indústria i l’economia, i han reduït les emissions de CO2. Continuem per aquest camí?
