Coneix sobre l'energia neta

On vivíem el 1984? 

Som més, som més diversos i més urbans. En els últims 40 anys, des de 1984, Espanya ha crescut demogràficament i també ens hem distribuït d’una altra manera, ja que el 84 % de la població s’ha concentrat a les ciutats. 

El cens de 1984 ens oferia una foto fixa de 38 milions de persones. Un de cada quatre espanyols (26 %) vivia llavors en un poble de menys de 5.000 habitants. Avui som 48 milions d’habitants, però, a les zones rurals, que es despleguen sobre el 85 % del territori, només hi viuen 7,5 milions d’espanyols: el 16 % de la població. L’estadística també ens diu que, dels 48 milions d’habitants que té actualment Espanya, 8 milions van néixer a l’estranger.

Com a resultat d'aquesta evolució urbanita, som un país que viu més en vertical, amb cases cada cop més petites i menys habitades, ja que a les cases i pisos espanyols, hi conviuen avui una mitjana de 2,5 persones. Al ritme demogràfic actual, d'aquí a 15 anys conviuran només 2,3 persones per llar. Passarem de 19 a 23 milions de cases en només dècada i mitja, segons l’Institut Nacional d’Estadística. I una de cada tres llars serà unipersonal, quasi el doble que avui dia, amb conseqüències evidents sobre l’energia i la mobilitat.

A l’IDAE fa 40 anys que impulsem l’eficiència energètica dels edificis i cases on viuen els espanyols. Avui, el titular se l’emporta l’autoconsum solar, però durant dècades s’ha fet un esforç formidable en matèria d’aïllament tèrmic, seguretat tècnica i modernització dels sistemes de calefacció i aigua calenta dels habitatges espanyols.

El parc d'habitatge espanyol és especialment antic respecte als països del nostre entorn. Segons dades del sector immobiliari, les cases espanyoles tenen una edat mitjana de 43 anys, una xifra que ens torna a transportar al 1984, quan va néixer l’IDAE. L'esforç de rehabilitació energètica dels edificis ha estat notable des de llavors, així com l'aprovació de normatives d'edificació cada vegada més exigents en matèria d'aïllament tèrmic i consum energètic. El certificat energètic, obligatori per als habitatges que es posen en venda o es lloguen, va néixer l'any 2013.

Es rehabiliten edificis antics i es construeixen edificis nous amb “intel·ligència energètica”. La necessitat de rehabilitació és crucial en un país que el 1984 construïa més de 200.000 habitatges a l'any i que avui n’inaugura menys de la meitat.

Els plans de rehabilitació que s'han dut a terme durant les últimes dècades han permès millorar l'eficiència energètica dels edificis i dotar-los d'ascensors i accessos per a persones amb discapacitat. Els fons Next Generation, vinculats al Pla de recuperació, transformació i resiliència, han accelerat aquest procés gràcies a una injecció de 3.420 milions d'euros.

Els visats per a aquestes obres han crescut aquest any un 149 % respecte a les xifres prepandèmiques, segons els col·legis d'arquitectes. Només l'any passat es van dur a terme obres de rehabilitació en més de 37.000 habitatges. L'objectiu és que el 2026 hi hagi hagut més de 410.000 actuacions, amb reduccions del consum energètic de més del 30 %.  

El Cotxe de l'Any el 1984 va ser el Citroën BX, un model molt popular que tenia alçavidres elèctrics i aire condicionat com a extres de luxe. Els turismes, en aquell moment, funcionaven exclusivament amb motor de gasolina i dièsel, la versió més potent del qual, el turbodièsel, es va popularitzar pel seu caràcter esportiu, malgrat tenir unes emissions i un consum elevats.

Eren cotxes que consumien molt més que avui i emetien gasos a través del tub d'escapament sense filtre. El catalitzador, que netejava aquestes partícules, va començar a ser obligatori a Alemanya el 1984, però no va arribar a Espanya fins una dècada més tard.

Un altre dels canvis més revolucionaris estava a punt d’implantar-se: el 1985 es va establir a Espanya l'obligació de passar periòdicament la ITV, cosa que va contribuir a augmentar la seguretat viària i a renovar el parc automobilístic.

La gasolina rondava les 100 pessetes per litre. Aplicant l'actualització de l'IPC des de llavors, és com si avui el litre costés a la ratlla de 2,5 euros. 

Moure's era car i molt contaminant. També més insegur: el 1984, 4.324 persones van morir en accidents de trànsit a Espanya, enfront de 1.145 el 2023, segons dades de la Direcció General de Trànsit. 

Els cinturons només eren obligatoris als seients davanters i no hi havia coixins de seguretat ni altres innovacions de seguretat com els frens ABS. El punt d'inflexió arribaria el 1996, amb la reducció de la taxa d'alcohol en sang de 0,8 a 0,5 grams per litre, però, sobretot, el 2006 amb la implantació del carnet per punts

El cotxe era el mitjà de transport preferit pels espanyols en aquell moment, fet que va augmentar la dependència del país de les potències petrolieres. I, com més turboalimentat era el motor, més consumia. 

No hi havia cotxes elèctrics ni alta velocitat a la xarxa ferroviària, que arribaria el 1992, ni aerolínies de baix cost. En els aeroports espanyols, fa 40 anys, hi havia 50 milions de passatgers l'any, en comparació amb els quasi 300 milions en l'actualitat.

Els edificis del futur: intel·ligents, accessibles i segurs 

Sabies que el parc immobiliari espanyol està format per uns 25 milions d'habitatges? D'aquests, aproximadament 17 milions estan integrats en edificis residencials i 8 milions són unifamiliars. 

El 45 % dels habitatges a Espanya són anteriors a 1980 i la seva qualitat no és la mateixa que els que es van construir posteriorment, en especial els que es van dissenyar seguint el Codi Tècnic d'Edificació de 2006.

La necessitat de rejovenir aquests edificis ha donat lloc a diverses estratègies de rehabilitació que van rebre un nou impuls amb els fons Next Generation a partir del 2021.  

Els fons europeus van destinar específicament 3.420 milions d'euros a la rehabilitació i millora energètica del parc immobiliari a través del Pla de rehabilitació d’habitatge i regeneració urbana. S'espera que més de 410.000 habitatges es beneficiïn d'aquests fons abans del 2026, i aconsegueixin reduir el seu consum d'energia no renovable almenys un 30 %.

A més de l'antiguitat dels edificis, el pla va detectar que prop d'un milió d'habitatges es trobaven en un estat deficient, en mal estat o en ruïnes, que el 75 % dels edificis residencials no eren accessibles i que el 40 % dels edificis de més de tres plantes no disposaven d'ascensor.

És un problema que afecta sobretot habitatges anteriors al 1980, però, en general, els que no es van beneficiar del Codi Tècnic d'Edificació del 2006, que unificava i modernitzava la normativa sobre arquitectura a Espanya, adaptant-la al marc europeu. 

Aquesta regulació va donar lloc a una millor qualitat tècnica dels edificis de nova construcció, en termes de seguretat contra incendis, accessibilitat, seguretat estructural, salubritat i eficiència energètica. Només cal passar pel portal d'un edifici construït en els últims 15 anys per comprovar l'aplicació d'aquestes mesures de seguretat, aïllament tèrmic, il·luminació eficient, accessibilitat o preinstal·lació de sistemes de fred/calor. 

L'adjectiu intel·ligent que hem incorporat als telèfons mòbils, televisors o rellotges també el reben els edificis nous, especialment per la capacitat que tenen de generar la seva pròpia energia, reduir el consum i adaptar-se a la temperatura exterior i a l'ús i l'ocupació que es fa de l’habitatge.  

Aquest nivell de qualitat és el que es pretén estendre als edificis més antics. A més, el Codi Tècnic d'Edificació s'ha anat actualitzant en matèria energètica, amb el suport de l'IDAE, i ha incorporat requisits nous en matèria d'eficiència i sostenibilitat, com la disponibilitat obligatòria d'instal·lacions d'energia solar tèrmica i fotovoltaica, geotèrmica o aerotèrmica, així com de sistemes de recàrrega per a vehicles elèctrics.  

El canvi de model en el sector també es visualitza amb la Llei de Qualitat de l'Arquitectura del 2022, que defensa una nova cultura constructiva allunyada dels excessos produïts durant l’època del desenvolupisme i d'acord amb les noves exigències de sostenibilitat, inclusió, habitabilitat i eficiència, fet que va adquirir encara més importància durant la pandèmia, quan vam convertir casa nostra en refugis i espais de treball i oci.

Per als espanyols del 1984, quan vam començar a l'IDAE, un cotxe elèctric era una cosa del passat i dels pioners de l'automoció o bé de la ciència-ficció. No hi havia un terme mitjà. En el dia a dia, només coneixíem els de joguina, que funcionaven amb piles, un dels regals preferits pels infants espanyols per Reis. Els anuncis de Nadal més populars van ser els de nines i els cotxes teledirigits de Santi Rico, fabricats a la localitat alacantina d'Ibi.

El somni d'aquells infants dels anys vuitanta es convertiria en realitat amb el canvi de segle, que ha vist una nova era en la mobilitat. 

Les innovacions tecnològiques introduïdes en els últims 15 anys han permès superar les barreres que impedien la universalització del cotxe elèctric: augmentar la qualitat i la vida útil de les bateries, dotar els vehicles de més autonomia i fer-los més econòmics escalant-ne la producció. Avui dia, els vehicles elèctrics es comercialitzen amb autonomies de més de 500 quilòmetres; l'evolució és imparable.

La mobilitat en sentit ampli està experimentant un canvi de paradigma: estem parlant de mobilitat compartida, mobilitat sostenible i mobilitat heterogènia, no tan centrada en el concepte d'un cotxe privat, més flexible, que busqui el menor impacte en el medi ambient i en què diferents mitjans de transport convisquin i es complementin amb un vincle comú: l'eficiència i la innovació tecnològica. Des d'un patinet a una bicicleta elèctrica, des d'un tren d'alta velocitat a un cotxe compartit.

En els darrers anys ens hem familiaritzat amb un nou llenguatge associat a la mobilitat, amb paraules com punt de recàrrega, electrolinera, etiqueta ECO, conducció regenerativa, ions de liti, autonomia, conversió en zona de vianants, intercanviador de transport o híbrid endollable. Però també amb un neologisme que encarna la revolució més gran en els sistemes de mobilitat urbana: el car sharing.

Compartir cotxe, bicicleta o monopatí era impensable fa només una dècada. El canvi de paradigma —de posseir a compartir— és visible avui als carrers de les grans ciutats. També ha modificat la manera d'ocupar la calçada i aparcar el vehicle privat.

Per exemple, el Servei d'Estacionament Regulat (SER) es va establir a Madrid l'any 2002 sense gaire suport de l’opinió pública. Aleshores es va anomenar ORA (Ordenança Reguladora de l'Aparcament). Malgrat les reticències inicials, els conductors de les ciutats espanyoles van acabar assimilant i veient-ne els avantatges: facilitava l'aparcament als veïns i els permetia descobrir i treure de la circulació vehicles vells semiabandonats que dormien als carrers.

L'any 2002, precisament, l'IDAE va impulsar l'obligació per part dels fabricants d'automòbils d'informar sobre el consum de gasolina dels vehicles que sortien a la venda. L'important ja no era la velocitat que assolien, l'atribut principal de la publicitat en aquell moment, sinó l'esforç de la marca per reduir l’impacte en la salut (seguretat) i la butxaca (consum).  

El pas següent en aquest tipus de normatives urbanístiques es va encaminar a afavorir l'electrificació amb la reserva de places, i fins i tot l’aparcament gratuït, per als cotxes electrificats, així com la creació recent de zones de baixes emissions (ZBE) al centre de les ciutats de més de 50.000 habitants, que limiten l'accés als no residents i als cotxes més contaminants.

El resultat s'ha notat en la salut pública i en un nou paisatge urbà: menys contaminació i més qualitat de vida. Creieu que aquest esforç col·lectiu per una nova mobilitat ha valgut la pena?

L’energia que compartim en comunitat

Una llei física encunyada durant la Il·lustració diu que l'energia no es crea ni es destrueix, es transforma. Aquest paradigma també s'ha transformat gràcies a la nova energia neta que ens impulsa. Avui podríem completar la llei d'Antoine de Lavoisier i dir que l'energia no es crea ni es destrueix, es comparteix.

Perquè l'energia, sobretot gràcies a l'autoconsum solar, la generem nosaltres, entre tots, als nostres edificis: ja no cal importar-la íntegrament de territoris llunyans ni cal destruir el planeta extraient-la del subsol i escalfant l'atmosfera.

L'energia que volem, la nostra benvolguda energia, la vivim en plural quan anteposem el transport públic a l'individu, quan la produïm a les nostres llars i a les nostres empreses i l'aboquem a la xarxa, i quan ens associem amb els veïns per millorar els edificis. És l'energia que compartim. La que ha permès la creació de les primeres comunitats energètiques als barris, impulsades pels fons Next Generation.

Les primeres ajudes per a la rehabilitació energètica d'edificis es remunten als primers temps de l'IDAE. Recordes quan van començar les subvencions directes per canviar finestres o retirar les calderes de carbó velles? Malgrat aquest esforç, el sector immobiliari espanyol continua manifestant ineficiències en ple segle xxi.

Per aquest motiu, el pla de rehabilitació finançat amb fons europeus ha promogut la millora dels edificis des del 2021. Les ajudes permeten que les comunitats de veïns es comprometin a reduir el consum d'energia en almenys un 30 % mitjançant l'aïllament de façanes i cobertes, el canvi de sistemes d'aigua calenta, calefacció i aire condicionat i la instal·lació de panells solars i sistemes aerotèrmics i geotèrmics.

Les ajudes a aquests plans comunitaris cobreixen fins al 80 % del cost de les infraestructures, amb un límit màxim de 18.800 euros per habitatge, però poden arribar al 100 % del cost en el cas de les llars vulnerables.

Aquests plans també ajuden a unir els barris en un objectiu compartit: produir energia neta generada pel sol, la calor del subsol o l'aire ambiental. Per facilitar l'acord a les comunitats de propietaris, les ajudes van anar acompanyades d'una modificació de la Llei de propietat horitzontal, mitjançant el Reial decret llei 19/2021, que rebaixa a majoria simple el mínim necessari per aprovar actuacions de millora de l'eficiència energètica i la instal·lació de fonts d'energia renovables. 

L'energia que generem junts és avui el nou paradigma. Es conjuga en plural i ens uneix com a societat en un objectiu comú. No sabem com ni quan acabarà aquest camí, tot i que hi ha una data —2050— fixada a l'horitzó, però sí que sabem qui va fer el primer pas: els espanyols que, el 1984, en les primeres campanyes que vam difondre a l'IDAE, van dir una cosa tan senzilla com “Apaga el llum”.