Coneix sobre l'energia neta
On vivíem en 1984?
Som més, som més diversos i més urbans. En els últims 40 anys, des de 1984, Espanya ha crescut demogràficament i també ens hem distribuït d'una altra forma, en concentrar-se el 84 % de la població a les ciutats.
El cens de 1984 ens oferia una foto fixa de 38 milions de persones. Un de cada quatre espanyols (26 %) vivia llavors en un poble de menys de 5.000 habitants. Hui som 48 milions d'habitants, però en les zones rurals, que es despleguen sobre el 85 % del territori, només viuen 7,5 milions d'espanyols: el 16 % de la població. L'estadística també ens diu que 8 dels 48 milions d'habitants que té hui Espanya van nàixer a l'estranger.
Com a resultat d'eixa evolució urbanita, som un país que viu més en vertical. Amb llars cada vegada més xicotetes i menys habitades, perquè a les cases i pisos espanyols conviuen hui una mitjana de 2,5 persones. Al ritme demogràfic actual, dins de 15 anys conviuran només 2,3 persones per llar. Passarem de 19 a 23 milions de llars en només dècada i mitja, segons l'Institut Nacional d'Estadístiques. I una de cada tres llars seran unipersonals, quasi el doble que hui dia. Amb conseqüències evidents sobre l'energia i la mobilitat.
A l'IDAE portem 40 anys impulsant l'eficiència energètica dels edificis i cases on viuen els espanyols. Hui el titular se l'emporta l'autoconsum solar, però durant dècades s'ha fet un esforç formidable en matèria d'aïllament tèrmic, seguretat tècnica i modernització dels sistemes de calefacció i aigua calenta de les vivendes espanyoles.
El parc de vivendes espanyol és especialment antic respecte als països del nostre entorn. Segons dades del sector immobiliari, les cases espanyoles tenen una edat mitjana de 43 anys. Una xifra que ens retrotrau de nou a 1984, quan va nàixer l'IDAE. L'esforç de rehabilitació energètica dels edificis ha sigut notable des de llavors, així com l'aprovació de normatives d'edificació cada vegada més exigents en matèria d'aïllament tèrmic i consum energètic. El certificat energètic, obligatori per a les cases que ixen a la venda o es posen en lloguer, va nàixer en 2013.
Els vells edificis es rehabiliten i els nous es construïxen amb “intel·ligència energètica”. La necessitat de rehabilitació és crucial en un país que en 1984 construïa més de 200.000 vivendes a l'any i hui inaugura menys de la mitat.
Els plans de rehabilitació que s'han succeït al llarg de les últimes dècades han permés millorar l'eficiència energètica dels edificis i dotar-los d'ascensors i accessos per a persones amb discapacitat. Els fons Next Generation vinculats amb el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència han suposat una acceleració en eixe procés gràcies a una injecció de 3.420 milions d'euros.
Els visats per a aquestes obres han crescut enguany un 149 % respecte a les xifres prepandèmia, segons els Col·legis d'Arquitectes. Només l'any passat es van escometre obres de rehabilitació en més de 37.000 cases. L'objectiu és que abans de 2026 s'hagen produït més de 410.000 actuacions amb reduccions de consum energètic superiors al 30 %.
Els edificis del futur: intel·ligents, accessibles i segurs
Sabies que el parc immobiliari espanyol està compost per prop de 25 milions de vivendes? D'elles, aproximadament 17 milions estan integrades en edificis residencials i 8 milions són unifamiliars.
El 45 % de les vivendes a Espanya són anteriors a 1980 i la seua qualitat no és la mateixa que les construïdes amb posterioritat, especialment les que es van dissenyar seguint el Codi Tècnic d'Edificació de 2006.
La necessitat de rejovenir eixos edificis ha portat a plantejar diverses estratègies de rehabilitació que van rebre un nou impuls amb els fons Next Generation a partir de 2021.
Els fons europeus van destinar específicament 3.420 milions d'euros a la rehabilitació i millora energètica del parc immobiliari a través del “Pla de rehabilitació de vivenda i regeneració urbana”. Es pretén que més de 410.000 vivendes es beneficien d'aquests fons abans de 2026. I aconseguisquen reduir almenys un 30 % el seu consum d'energia no renovable.
A més de l'antiguitat dels edificis, el pla va detectar que al voltant d'un milió de vivendes estaven en un estat deficient, dolent o ruïnós, que el 75 % dels edificis residencials no eren accessibles i que el 40 % dels edificis de quatre o més plantes no tenien ascensor.
És un problema que afecta les vivendes anteriors a 1980, sobretot, però en general a les quals no es van veure beneficiades pel Codi Tècnic d'Edificació, de 2006, que va unificar i va modernitzar la normativa sobre arquitectura a Espanya, adaptant-la al marc europeu.
Aquesta normativa va redundar en una millor qualitat tècnica dels edificis de nova construcció, en matèria de seguretat contra incendis, accessibilitat, seguretat estructural, salubritat i eficiència energètica. No hi ha més que travessar el portal d'un edifici construït en els últims 15 anys per a comprovar l'aplicació d'eixes mesures de seguretat, l'aïllament tèrmic, la il·luminació eficient, l'accessibilitat o la preinstal·lació de sistemes de fred/calor.
L'adjectiu “intel·ligent” que hem incorporat als mòbils, els televisors o els rellotges també el reben els edificis de nova construcció, sobretot per la capacitat que tenen de generar la seua pròpia energia i reduir el seu consum adaptant-se a la temperatura exterior i a l'ús i ocupació que es fa de la vivenda.
Eixe nivell de qualitat és la que es pretén estendre als edificis de major antiguitat. El codi, a més, ha anat actualitzant-se en matèria energètica, amb el concurs de l'IDAE, incorporant noves exigències en matèria d'eficiència i sostenibilitat, com l'obligatorietat de disposar de instal·lacions d'energia solar tèrmica i fotovoltaica, geotèrmia o aerotèrmia, a més de sistemes de recàrrega per a vehicles elèctrics.
El canvi de model en el sector es visualitza també amb la Llei de Qualitat de l'Arquitectura, de 2022, que defén una nova cultura de la construcció allunyada dels excessos que es van produir durant el desenvolupisme i d'acord amb les noves exigències de sostenibilitat, inclusió, habitabilitat i eficiència.Una cosa que va cobrar encara més importància durant la pandèmia, durant la qual convertírem les nostres cases en refugi i espai de treball i oci.
L'energia que compartim en comunitat
Diu una llei física encunyada durant la Il·lustració que l'energia no es crea ni es destruïx: es transforma. Aquest paradigma s'ha transformat també gràcies a la nova energia neta que ens impulsa. Hui podríem completar la llei d'Antoine de Lavoisier i dir que l'energia no es crea ni es destruïx: es compartix.
Perquè l'energia, gràcies sobretot a l'autoconsum solar, la generem nosaltres, entre tots, en els nostres edificis: ja no hem d'importar-la íntegrament des de territoris llunyans ni necessitem destruir el planeta extraient-la del subsòl i calfant l'atmosfera.
L'energia que volem, la nostra benvolguda energia, la vivim en plural quan anteposem el transport públic al particular, quan la produïm a les nostres cases i en les nostres empreses i l'aboquem a la xarxa i quan ens associem amb els nostres veïns per a millorar els nostres edificis. És l'energia que compartim. La que ha permés crear les primeres comunitats energètiques en els barris, animades pels fons Next Generation.
Les primeres ajudes per a la rehabilitació energètica dels edificis es remunten als primers temps de l'IDAE. Et recordes quan van començar les subvencions directes per a canviar finestres o per a jubilar les velles calderes de carbó? Malgrat eixe esforç, els immobles espanyols continuen manifestant ineficiències en el segle XXI.
D'aquí ve que el pla de rehabilitació alimentat amb els fons europeus haja impulsat des de 2021 la millora dels edificis. Les ajudes permeten que les comunitats de veïns es posen d'acord per a reduir el consum energètic en almenys un 30 % mitjançant aïllament de façanes i cobertes, canviant els sistemes d'aigua calenta, calefacció i aire condicionat i instal·lant panells solars i sistemes d'aerotèrmia i geotèrmia.
Les ajudes a eixos plans comunitaris cobrixen fins al 80 % del cost de la infraestructura, amb un límit de 18.800 euros per vivenda, però poden aconseguir el 100 % del cost en cas de llars vulnerables.
Aquests plans contribuïxen a més a unir als veïnats en un objectiu compartit: produir energia neta generada pel sol, la calor del subsòl o l'aire ambiental. Per a facilitar l'acord en les comunitats de propietaris, les ajudes van arribar acompanyades d'una modificació de la Llei de Propietat Horitzontal, mitjançant el Reial decret llei 19/2021 que rebaixa a majoria simple el mínim necessari per aprovar les actuacions de millora de l'eficiència energètica i la instal·lació de fonts d'energia renovable.
L'energia que generem junts és hui el nou paradigma. Es conjuga en plural i ens unix com a societat en un objectiu comú. No sabem com ni quan acabarà eixe camí, encara que hi ha una data –2050– fixada en l'horitzó, però sí que sabem qui va fer el primer pas: aquells espanyols que, en 1984, en les primeres campanyes que difoníem en l'IDAE, van dir una cosa tan senzilla com “Apaga la llum”.
