Coneix sobre l'energia neta
Un país que va posar tota la seua energia durant 40 anys per a arribar fins ací
En aquests 40 anys d'avanç cap a l'estalvi i eficiència energètica, que coincidixen amb la creació de l'IDAE, Espanya ha viscut probablement la major transformació social, cultural i econòmica de la seua història.Un període de modernització i creixement que s'encarna en la història personal de cada espanyol i que es materialitza en algunes dades que oferim a continuació.
Com era l'economia espanyola en 1984? Situem-nos en el context de l'època: Espanya encara no havia ingressat a la Unió Europea (Comunitat Econòmica Europea: així es deia llavors), tenia una moneda feble –la pesseta– i eixia d'un període de recessió. Començava a escometre grans reformes estructurals derivades del compromís d'adhesió a Europa.
En aquell 1984 la inflació arribava a l'11 %, la desocupació al 22 % i la renda per habitant era aproximadament la mitat de l'actual. La riquesa nacional, mesura en termes de PIB, superava lleugerament els 200.000 milions d'euros, enfront dels 1,5 bilions de hui dia.
En 1984 es dissenyaven els plans de reconversió industrial que pretenien modernitzar el teixit productiu reduint el pes de la indústria pesant controlada per l'Estat, fonamentalment naval, minera i siderúrgia.
Començava també un procés de privatització d'empreses públiques com Telefónica, Tabacalera i SEAT, però també del sector de l'energia, moltes d'elles agrupades entorn del Institut Nacional d'Hidrocarburs (INH).
Aquesta desinversió estatal en el sector energètic va afectar empreses com Endesa, Campsa, Repsol o Enagás, la qual cosa va fer que la generació, distribució i comercialització del petroli, el gas i l'electricitat passara gradualment a mans privades i s'impulsara la competència.
L'any 1984, com avançàvem més amunt, va suposar un abans i un després en matèria d'eficiència energètica. El 26 de gener es creava l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE), amb el focus posat tant en els particulars com en les empreses. Es parlava ja llavors de consumir menys energia, però també de buscar fonts alternatives al petroli; fa 40 anys això podia sonar a ciència-ficció.
Així és com el 17 de desembre de 1984 es publica la primera gran convocatòria d'ajudes a empreses a Espanya en matèria d'eficiència i estalvi d'energia, amb subvencions que cobrien fins al 40 % del cost de la inversió.
Es comença a parlar d'auditories energètiques, de recuperar calors residuals, utilitzar residus com a combustibles, substituir derivats del petroli per recursos renovables o impulsar l'autogeneració d'electricitat mitjançant l'aigua, el sol i el vent: hidràulica, fotovoltaica i eòlica.
Us hem comptat en altres articles els resultats d'aquest esforç conjunt per a canviar l'energia del nostre país. Podem dir que tot va començar en un any, 1984, en el qual Espanya tenia molts reptes per davant i es va conjurar perquè l'energia passara de ser un problema a una oportunitat.
La nova competitivitat energètica gràcies als fons europeus
L'índex de sostenibilitat de la Universitat de Yale situa a Espanya com la 15a nació més sostenible del planeta. Ser sostenible hui no sols és una obligació imposada per governs i entitats supranacionals sinó una palanca de creixement: els clients i els usuaris demanden cada vegada més servicis i productes sostenibles.
Els segells verds i estàndards internacionals ISO certifiquen el compromís mediambiental de les empreses i les companyies espanyoles ixen amb nota. Les noves normes internacionals i europees de reporting obliguen hui dia a les empreses a certificar i publicar els seus avanços en matèria de medi ambient, compromís social i bon govern.
Espanya és el tercer país en el món en nombre de certificacions energètiques ISO 50001, amb quasi 5.000 segells atorgats. També el segell ISO 14001 de gestió ambiental ha sigut entregat a més de 31.000 centres de treball i situa a Espanya en la quarta posició a nivell mundial.
Tradicionalment, competitivitat i sostenibilitat apareixien com a conceptes antagònics, fins que l'agenda verda s'ha anat imposant i tots dos conceptes han acabat retroalimentant-se. Un recent estudi del Pacte Mundial de Nacions Unides a Espanya assenyalava que quasi el 88 % de les Pimes espanyoles seguien una estratègia en matèria de sostenibilitat, enfront del 54 % en 2018.
A més, 8 de cada 10 empreses consideren que la sostenibilitat els proporciona un avantatge davant la competència, segons l'informe del Pacte Mundial de l'ONU.
La productivitat continua sent l'assignatura pendent de l'economia espanyola, però hi ha indicadors positius que tenen a veure precisament amb l'aposta per la sostenibilitat i la tecnologia. La productivitat energètica a Espanya ha augmentat més d'un 25 % en el que va de segle, mentre que la productivitat dels materials ha crescut en un 120 %. Segons dades oficials, el consum net de materials per part de la indústria s'ha reduït quasi a la mitat.
En l'última actualització del Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC), que és com el full de ruta de l'energia a Espanya, s'assenyala que la integració de renovables i l'increment de l'eficiència energètica redundarà en menors costos per a llars i empreses.
Un exemple: les llars espanyoles destinaven a l'energia el 7,8 % del seu pressupost en 2019 i eixe percentatge es reduirà al 5,7 % al final d'aquesta dècada.
Els plans de reindustrialització sostenible dissenyats després dels problemes globals de subministrament que es van posar de manifest durant la pandèmia portaran a Espanya, segons el PNIEC, a créixer un 3,2 % per damunt del que es preveu i a crear 363.000 ocupacions d’ací a 2025 i 560.000 fins a 2030. Encara que beneficiarà a tots els sectors econòmics, incidirà especialment en indústria, energia i construcció.
El PNIEC 2023-2030 acaba de ser actualitzat, com diem, per a tindre en compte la acceleració verda que s'ha produït aquests últims anys i les noves projeccions de creixement econòmic, que impliquen un augment de la demanda energètica.
Amb totes les dades sobre la taula, el nou PNIEC estima que en 2030 haurem reduït en un 32 % els Gasos d'Efecte d'hivernacle, per damunt del 23 % previst. L'electrificació de l'economia serà del 35 % i el 81 % de l'electricitat consumida a Espanya serà d'origen renovable. La fotovoltaica serà la font d'energia líder a Espanya en 2030, seguida de l'eòlica, amb un fort creixement de l'hidrogen verd.
La independència energètica espanyola passarà del 19 % en 2019 al 50 % en 2030, la qual cosa suposa un estalvi de 86.700 milions d'euros en importacions de combustibles fòssils.
El PNIEC 2023 estima que per a aconseguir tots aquests objectius farà falta que es mobilitze una inversió total de 308.000 milions d'euros fins a 2030, dels quals un 82 % serà privada i un 18 % serà pública. D'eixa quantitat, el 37 % es destinarà a energies renovables, el 28 % a estalvi i eficiència, el 17 % a xarxes energètiques i el 17 % a l'electrificació de l'economia.
Com es canalitzarà eixa inversió en transició energètica? Els fons europeus han creat una nova figura de col·laboració públic-privada que està impulsant la descarbonització a gran escala i la reindustrialització sostenible: els Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica, coneguts com PERTE.
Aquests instruments canalitzen prop de 40.000 milions d'euros dels fons europeus cap a indústries com l'automòbil elèctric, la microelectrònica i els semiconductors, l'hidrogen verd i les energies renovables. L'objectiu dels dotze PERTE és facilitar la descarbonització i crear una indústria nacional potent en sectors estratègics com la mobilitat elèctrica, la producció renovable i l'emmagatzematge energètic i la fabricació de bateries elèctriques i microxips.
Sabies que a l'IDAE ens hem encarregat de gestionar més de 10.000 milions d'euros d'eixos fons mitjançant convocatòries pròpies i a través de les comunitats autònomes? El 91 % d'eixes inversions ja estan en marxa, la qual cosa ha suposat un treball ingent de l'Institut, les comunitats autònomes i la indústria espanyola en els últims 4 anys. Però ja s'estan veient els resultats!
L'electrificació de l'economia: la nova Revolució Industrial
El 30 de setembre passat tancava les seues portes l'última central elèctrica de carbó encara en funcionament al Regne Unit. La clausura de la planta de Nottinghamshire marcava així simbòlicament la fi de la Revolució Industrial, nascuda a Anglaterra fa dos segles i mig i que va tindre el carbó com a motor tecnològic.
Hauràs sentit parlar de la descarbonització. Fa referència a l'abandó accelerat dels combustibles fòssils en la indústria i el transport i la seua substitució per fonts d'energia alternatives i netes. No sols el carbó: també el gas i el petroli generen enormes quantitats de CO2 i altres emissions nocives tant en la seua extracció com en la seua combustió.
La descarbonització és un procés calendaritzat que pretén aconseguir el seu cim en 2050 gràcies als plans nacionals i globals per a prescindir dels combustibles fòssils i desenvolupar les tecnologies que permeten generar energia a partir de l'aigua, la matèria orgànica (biomassa), la calor del subsol (geotèrmia), l'hidrogen, el vent i el sol.
La transició verda, fruit d'una nova relació de l'ésser humà amb el seu entorn i de la preocupació pels efectes del canvi climàtic, ha situat l'energia com el gran problema a resoldre i l'electrificació com la principal solució per a arribar als objectius de descarbonització marcats d’ací a 2050.
Un informe d'EY avança que l'energia verda serà majoritària en el món per a 2038 i representarà el 62 % del mix energètic en 2050. McKinsey, una altra consultora, ho eleva al 85 %. En el cas europeu, la font energètica que liderarà el canvi serà l'eòlica marina i terrestre. De fet, l'eòlica ja va ser a Espanya en 2023 la principal font de generació d'electricitat.
Som la quinta potència mundial en eòlica i la novena en solar, segons l'Agència Internacional d'Energies Renovables (IRENA). Però les energies solar i eòlica poden per si soles alimentar la indústria pesant i el transport de llarga distància en avions, vaixells, camions i trens? La resposta és que no. L'anomenada indústria electro-intensiva i el transport pesat requerixen una solució alternativa. Així és on emergix l'hidrogen verd.
Què és l'hidrogen renovable o verd, com se'n diu popularment? És un gas lleuger present en el 75 % de la matèria de l'Univers. Les naus espacials s'impulsen des de la Terra amb hidrogen, a causa de la seua enorme potència, però continuen viatge mogudes pels seus panells solars. Una mostra més de com aquestes noves fonts d'energia són hui més present que futur.
L'hidrogen és una font d'energia inesgotable i es pot produir en qualsevol lloc del planeta.Només es necessita aigua i uns electrolitzadors que permeten separar l'hidrogen de l'oxigen. Per a aconseguir-ho, eixe procés, anomenat electròlisi, requeria la injecció d'ingents quantitats de gas o carbó. I per tant era molt contaminant. Però gràcies a la implantació de les renovables, els electrolitzadors poden funcionar ja amb fonts d'energia neta com la solar i l'eòlica: així és com ha nascut l'hidrogen verd.
A Espanya hem apostat per l'hidrogen verd com una alternativa per a la indústria i el transport pesat. Té l'avantatge que es pot transportar i emmagatzemar –d’ací la construcció del futur hidroducte H2Med que portarà hidrogen espanyol a la resta d'Europa–, però l'estratègia dissenyada gràcies als fons europeus s'encamina també a crear Valls d'Hidrogen.
Són pols industrials que abasten tota la cadena de valor de l'hidrogen: producció, distribució, comercialització i consum final per part de les empreses i sectors d'activitat d'eixos valls. D'aquí ve que s'estiguen configurant entorn de pols industrials i logístics ja existents com Puertollano, Astúries o els ports de Tarragona i Cartagena, entre altres.
Hidrogen verd, energia eòlica i solar es configuren per tant com els protagonistes de la transició verda a Espanya i els motors de l'anhelada autonomia energètica. A l'IDAE treballem des de fa anys per a canalitzar les inversions públiques i reunir la indústria entorn d'aquesta estratègia de país. Un país d'energia inesgotable.
