Coneix sobre l'energia neta
Aquells anys d'urani, gas i petroli
Imaginem per un moment que ens remuntem a 1984, l'any en què va nàixer l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE).
La societat assistia sorpresa al naixement a Barcelona de la primera xiquet-proveta i, per fi, veia en l'horitzó la imminent entrada d'Espanya en la Comunitat Econòmica Europea.En temps de canvis socials, el país es modernitzava i vivia una explosió cultural la manifestació de la qual més popular va ser La Movida. Els xiquets veien La bola de cristal en televisió i en la ràdio sonava Thriller, de Michael Jackson. Apple fabrica el primer Mac de la història.
En l'àmbit global, els EUA i la Unió Soviètica realitzaven proves atòmiques secretes i la central de Txernòbil va inaugurar el seu quart reactor nuclear anticipant un desastre que canviaria la visió sobre esta energia.
El petroli tensava les relacions internacionals, creava nous pols de poder regional. Lluny de qualsevol preocupació ambiental, els petroliers abocaven sovint la seua càrrega a la mar, generant marees negres, i la indústria produïa sense control ni regulacions. Una fuita en una planta de pesticides en Bhopal (l'Índia) matava en 1984 a 20.000 persones.
La paraula sostenibilitat no existia en el diccionari. Tampoc es parlava de canvi climàtic ni de economia circular.
Eren temps d'urani, gas i petroli. En eixe mateix 1984, després d'anys d'obres, entraven en operació les centrals nuclears d'Ascó (Tarragona), Cofrentes (València) i Almaraz (Càceres). El nostre país havia aprovat un any abans la moratòria nuclear: suspendre la construcció de noves plantes nuclears i mantindre només les existents, o les que estigueren a punt d'inaugurar-se, fins a la fi de la seua vida útil.
El país depenia energèticament de l'exterior: Espanya importava llavors més de 36 milions de tones de petroli per a consum intern, a més del qual compraven les refineries per a produir derivats –gasolina, gasoil, parafina o querosé– amb destinació a l'exportació. Mèxic, l'Iran i l'Aràbia Saudita eren els nostres principals subministradors.
L'or negre proporcionava el 52 % de l'energia primària que consumíem. El 26 % era carbó, el 10 % energia hidroelèctrica, el 9 % nuclear i el 3 % gas. Hui el petroli representa el 45 % de l'energia primària i el gas el 20 %, però ja emergixen les renovables com la tercera font d'energia, amb un 16 % de quota. El carbó, per contra, ja suposa menys del 3 % del mix energètic nacional.
L'any 1984 va marcar un abans i un després en la ruta de la sostenibilitat i les energies netes a Espanya. Els ciutadans i les empreses llavors no ho sabien, però estaven il·luminant una nova era. Quin és el balanç després de quatre dècades de transformacions? Menys emissions, major autonomia estratègica i encara molt camí per recórrer.
Líders mundials en autoconsum solar
Espanya és un país de sol.Ho teníem tot per a ser una potència mundial en energia solar fotovoltaica quan aquesta tecnologia va començar a estendre's a principis del segle XXI. Ho hem aconseguit?
Ja estem en el Top 10 mundial i som el segon país europeu en potència instal·lada, només darrere d'Alemanya. El creixement ha sigut exponencial des de la derogació en 2018 de l'anomenat “impost al sol” que gravava l'autoconsum a Espanya.
Des de llavors la regulació s'ha encaminat a facilitar els tràmits administratius, permetre la comercialització dels excedents no consumits per l'usuari i accelerar la instal·lació de panells tant en les anomenades plantes solars com en les teulades de les cases. Amb una estratègia d'Estat que es plasma en el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima 2023-2030 (PNIEC).
El nou marc regulador ha anat en paral·lel a la creació d'un teixit industrial propi relacionat amb el boom de les renovables i un sistema d'ajudes directes i bonificacions fiscals a la instal·lació de panells solars que es va materialitzar a partir de 2021 amb l'arribada dels fons NextGenerationEU. També s'ha facilitat –amb línies d'ajudes de l'IDAE– la creació de Comunitats Energètiques i d'Oficines de Transformació Comunitària (OTC) per a guiar als ciutadans en les noves vies d'autoconsum col·lectiu.
Tot aquest ecosistema ha permés que Espanya siga hui la novena potència solar en el món, en un rànquing que lideren la Xina, els Estats Units i el Japó. Només en 2023 el nostre país va instal·lar 5.594 MW d'energia solar, per a sumar una capacitat de 28.666 MW a octubre de 2024. La solar fotovoltaica ja suposa el 20 % de la producció elèctrica a Espanya, segons el monitoratge que fa Xarxa Elèctrica.
Són xifres que mesuren només la producció de les plantes solars en sòl: les que veus des de la carretera quan viatges per Espanya. Però aquestes estadístiques no contemplen la producció dels panells solars instal·lats en centenars de milers de teulades i terrats.
Quantes vivendes i empreses gaudixen ja de l'autoconsum solar? Fins ara era una xifra difícil d'auditar, atés que l'autogeneració no és registrada per Xarxa Elèctrica.
Però la Taula de Diàleg de l'Autoconsum, que reunix Xarxa Elèctrica, energètiques, consumidors, comunitats autònomes, al Ministeri per a la Transició Ecològica i a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), ha aconseguit posar xifres a l'autoconsum: a Espanya ja hi ha 528.773 instal·lacions solars amb una capacitat total de producció de 3,88 GW.
El país del sol, del vent i de l'aigua
Renovables vs. no renovables.
Les no renovables exploten recursos naturals finits del nostre planeta generant grans impactes en el clima, el medi ambient, els ecosistemes i la salut humana, tant en la seua extracció com en el seu consum. Són els combustibles fòssils.
Les energies renovables produïxen energia aprofitant d'una forma natural els recursos que ens brinda el planeta, sense generar emissions nocives. Són les que exploten la força de l'aigua, del sol i del vent.
Espanya no ha sigut rica en jaciments de petroli i gas. Sempre hem hagut d'importar. Els nostres pous van aconseguir rècords de producció en els anys 80 de la dècada passada. En 1984 es van extraure 2,3 milions de tones de cru –la major part enfront del delta de l'Ebre–, que a penes cobrien una mínima part del consum.
Hui Espanya ja no extrau petroli i hem apostat en l'última dècada per les energies renovables: eòlica, solar i hidràulica.A aquests vectors s'acaba de sumar l’hidrogen verd, gràcies al desenvolupament d'una tecnologia que separa la molècula d'hidrogen de l'aigua utilitzant energies renovables en eixe procés d'electròlisi.
La varietat orogràfica d'Espanya s'ha convertit en una aliada de les renovables.Disposem de 2.500 hores de sol a l'any, més del doble que en el centre i nord d'Europa, i tenim emplaçaments únics per a instal·lar aerogeneradors.
Com l'IDAE, l'eòlica també complix ara 40 anys a Espanya.El primer parc d'aerogeneradors es va instal·lar a Garriguella (Girona). Des de llavors els molins han anat poblant el territori espanyol fins a aconseguir una potència instal·lada de 31.617 MW (dades a octubre de 2024) gràcies als 22.000 aerogeneradors repartits per tota la geografia nacional.
De l'autoconsum solar ja hem parlat en un altre article, amb 28.666 MW instal·lats. I què passa amb l'aigua? Disposem d'una potència instal·lada de 17.102 MW en les nostres centrals hidroelèctriques. Si tota la potència instal·lada suma 128.000 MW a Espanya, s'observa ja que les renovables suposen més del 60 %.
És el que reflectix diàriament el monitoratge de Xarxa Elèctrica. En 2023 la generació a partir d'energies renovables ja va suposar més del 50 % del mix elèctric espanyol per primera vegada en la història. I al llarg de 2024 s'han produït rècords de producció solar, com els quatre mesos consecutius –de maig a agost– en els quals la fotovoltaica es va convertir en la principal font d'energia elèctrica a Espanya.
El sol, el vent i l'aigua ens han fet més autònoms energèticament, milloren la indústria i l'economia, i han reduït les emissions de CO2. Seguim per eixe camí?
